09.02.2021 - 17:00
|
Actualització: 09.02.2021 - 17:06
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit de mantenir definitivament les eleccions el 14 de febrer, malgrat les al·legacions presentades per la Generalitat contra la suspensió del decret que les ajornava al 30 de maig.
Com que les eleccions es faran enmig de la pandèmia, el govern va anunciar que hi destinaria 20,6 milions d’euros, un 64% més que a les darreres eleccions del desembre del 2017, amb l’objectiu de garantir la seguretat sanitària als col·legis. Aquesta quantitat inclou despeses habituals, però s’hi afegeix la compra de gels hidroalcohòlics i màscares i la contractació de serveis de desinfecció.
Franges horàries per a votar
El govern designarà un responsable sanitari per a cada col·legi electoral. Aquesta persona ha de garantir que es compleixen les normes, com ara l’ús rigorós de la màscara, la higiene de mans i que les cues de votants siguin sempre fora del recinte i no pas a l’interior. N’hi haurà prop de tres mil, en total, a tot el Principat.
A més, s’ha recomanat als votants d’assistir als col·legis electorals per franges horàries:
—La primera serà de 9.00 a 12.00 per a les persones de risc.
—La segona, de 12.00 a 19.00, per a les persones sense risc.
—La darrera hora, de 19.00 a 20.00, per als contagiats i contactes estrets, que s’allargarà fins al tancament dels col·legis.
Una aplicació per a saber la millor hora per a anar a votar
El govern català prepara una aplicació que permetrà de veure si el col·legi electoral on l’usuari ha d’anar a votar és ple o buit i, d’aquesta manera, decidir quina és la millor hora per a anar-hi. L’app també servirà perquè tothom sàpiga on ha d’anar a votar. De moment, encara no funciona.
Cues a l’exterior i espais més grans com pavellons
El consell del PROCICAT va aprovar un document sobre les eleccions que preveu que els locals electorals siguin prioritàriament espais com ara pavellons, en compte d’escoles.
El pla també preveu que les cues d’espera siguin sempre a l’aire lliure o al carrer i no es permetrà de circular entremig de les cues. Si és necessari, es faran dues cues per donar prioritat als votants de col·lectius vulnerables. També és previst d’establir circuits d’entrada i sortida dels col·legis electorals.
Els votants podran entrar d’un en un amb tot preparat (el DNI, la màscara ben posada i, molt preferiblement, el sobre amb el vot preparat des de casa). Quan els toqui el torn, entraran sols al recinte i, abans de dipositar el vot a l’urna, mostraran el DNI als membres de la mesa, que no el tocaran.
Ventilació constant i distàncies als col·legis electorals
Així mateix, en aquests punts de votació hi haurà una ventilació constant. També és previst que els locals es desinfectin abans, durant i després de la jornada electoral.
Les distàncies entre les taules i les cabines de votació estaran regulades per mantenir la distància. Hi haurà separació entre meses i entre membres de la mateixa mesa. Els lavabos dels col·legis electorals són d’ús exclusiu per als membres de la mesa. Si hi ha cap urgència, s’hauran de desinfectar.
Prova d’antígens als membres de la mesa
Als membres de les meses electorals se’ls prendrà la temperatura, que haurà
de ser inferior de 37,5 graus. A més, es facilitarà que els membres de les meses, els interventors i representants de l’administració responsables de la seguretat siguin sotmesos a una prova d’antígens. En cas que el resultat sigui positiu, seran substituïts. Les proves es faran entre el 9 i el 12 de febrer i no pas el dia de la jornada electoral “perquè calen diversos milers de professionals sanitaris per a fer-ho i no poden abandonar els seus llocs de treball”, segons que ha dit el director general de processos electorals, Ismael Peña-López.
Màscares, pantalles facials i EPI per als membres de la mesa
Es repartiran màscares que hauran de ser obligatòriament de tipus FFP2 (s’ha descartat l’opció que fossin quirúrgiques), una pantalla facial i guants d’un sol ús per al recompte a cadascun dels membres de les meses, que estaran asseguts mantenint 1,5 metres de distància. Durant la votació no podran tocar els documents oficials d’identificació ni els sobres dels electors, només retirar el paper que tapa l’urna.
Durant la darrera hora de votació, els membres de la mesa utilitzaran equips de protecció individual (EPI) integrals d’alta seguretat. Se’ls hauran de posar entre les 18.40 i les 19.00 per torns assegurant-se que sempre hi hagi dos membres en custòdia de l’urna i seguint amb el procés electoral.
Un cop acabat l’horari de votació, a les 20.00, els membres de la mesa es trauran els EPI (sempre amb la supervisió del responsable sanitari), desinfectaran el local i procediran al recompte de vots seguint les mesures de seguretat.
Es fomenta el vot per correu
Es fomentarà i es facilitarà el vot per correu per garantir el dret de vot de tothom –no tan sols qui estigui confinat– sense sortir de casa, amb l’objectiu que als col·legis hi hagi la mínima interacció social possible. Qualsevol ciutadà pot demanar-lo i rebre una tramesa única a casa amb totes les butlletes de vot.
Fins el divendres 5 de febrer a les 14.00 els ciutadans poden demanar el vot per correu de manera presencial en una oficina de correus, mostrant el DNI, el passaport o el carnet de conduir, o per internet mitjançant un certificat digital (com el DNI electrònic o l’idCAT) al web de correos.com. A més, les sol·licituds que s’havien registrat fins ara continuen vigents. Per facilitar el vot per correu, Correus obrirà les oficines de Catalunya que no obren normalment a la tarda fins dijous de 16.30 a 19.45.
Quan falten cinc dies per a les eleccions, 191.500 persones ja han votat per correu, el 67,3% dels sol·licitants, una xifra rècord arreu del país.
183.084 sol·licituds totals vot per correu ahir
Màxim absolut en unes eleccions, per davant les ~170.000 a les espanyoles de 2016.
I acabarà essent més del doble del màxim en unes eleccions al Parlament: 107.421 el 2015
🗳️Teniu fins el 05/02 a les 14:00h!! pic.twitter.com/P8cSKQW3UX
— Ismael Peña-López (@ictlogist) February 2, 2021
Es recomana de portar la butlleta de casa
En cas que s’opti per votar de manera presencial, es recomana d’anar al col·legi electoral amb el vot preparat. Els partits van acordar que s’enviaria una remesa a tots els electors amb les butlletes de totes les formacions que van rebre prou avals. La JEC també havia autoritzat l’homologació de butlletes i sobres electorals descarregables d’internet i imprimibles per a les eleccions del 14-F, però la taula de partits, finalment, ho va descartar. El govern recomana dur preparat el vot des de casa per a reduir el temps d’espera i, per tant, el risc de contagi, però als col·legis elecotrals hi haurà butlletes per als qui no les hagin rebut a casa.
La JEC també ha autoritzat que els votants amb discapacitat visual rebin les butlletes electorals en braille a casa si ho demanen. La sol·licitud s’haurà de fer al telèfon 012. Tradicionalment, les butlletes en braille s’enviaven als ajuntaments, que, al seu torn, les feien arribar a les meses electorals corresponents. La novetat d’aquestes eleccions, per tant, és que aquests electors podran rebre les butlletes directament a casa.
Les explicacions del director general de Processos Electorals
Ismael Peña-López, director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals, ha publicat un resum de totes les mesures i recomanacions en un seguit de piulets. El podeu llegir complet a continuació.
Per tant, la imatge que esperem tenir durant la jornada electoral és de locals
* permanentment supervisats per un responsable de seguretat sanitària
* desinfectats
* pràcticament buits
* constantment ventilats
* amb un protocol estricte d'entrada i sortida
/2— Ismael Peña-López (@ictlogist) January 29, 2021
– I si entre que se'l fan i el dia de les eleccions es contagien?
Demanem extremar precaucions.
La immensa majora de gent ho fa en la seva vida quotidiana.
(Per què pensem que tothom és un malparit menys un mateix ? La gent s'ha portat brutal aquest any!!)/4
— Ismael Peña-López (@ictlogist) January 29, 2021
Amb això rebem els votants.
Els votants
* entren d'un en un
* amb tot preparat: DNI, sobre de vot
* amb mascareta OBLIGATÒRIA (en tenim per si algú se la "deixa")
* ningú toca el DNI
* ningú toca el sobre
Voten i se'n van.
Tot ben ventilat./6
— Ismael Peña-López (@ictlogist) January 29, 2021
I com se la posen?
* havent rebut una formació
* amb l'ajuda del responsable de seguretat sanitària, que també ha rebut formacióAmb tot el dispositiu de seguretat, + l'EPI d'elevada protecció, es reben els votants contagiats o contactes estrets o sospitosos.
/8
— Ismael Peña-López (@ictlogist) January 29, 2021
Acabada la votació
* amb l'ajuda i supervisió del responsable de seguretat sanitària (recordeu: 3.000 persones + ajudants en molts casos)
* treure's correctament l'EPI d'elevada protecció (recordeu: amb formació)
* desinfectar
* fer el recompte, també amb totes les mesures/10
— Ismael Peña-López (@ictlogist) January 29, 2021
Arribats a aquest punt, voldria demanar l'exercici de comparar qualsevol cosa que feu en un dia de cada dia (infermeres i metges no compteu😉) i comparar-ho amb aquest dispositiu.
De veres.
Sincerament.– Quedar-me a casa!
D'acord: vot per correu.
/12— Ismael Peña-López (@ictlogist) January 29, 2021
Estem segurs que tot és millorable.
Però fins i tot l'omnipotent Administració té límits: legals, organitzatius, temporals.
Demanem que quan l'Administració no pot arribar més lluny hi arribi el compromís ciutadà.Hi ha milers de persones treballant fa mesos en això.
/14— Ismael Peña-López (@ictlogist) January 29, 2021
El dispositiu electoral és absolutament transversal.
Hi participen institucions de l'Estat, de la Generalitat i, sobretot SOBRETOT, els ajuntaments.Si no us fieu de ningú, fieu-vos al menys dels alcaldes.
Estan fent meravelles.
Pregunteu-los què han fet.
I flipareu.i 15
— Ismael Peña-López (@ictlogist) January 29, 2021
Descartada la possibilitat d’allargar la votació
El Síndic de Greuges va proposar d’impulsar d’urgència una llei electoral parcial al parlament per a votar a les eleccions en dos dies consecutius, però finalment els partits van acordar de no allargar la jornada electoral. La manca de llei electoral catalana n’ha estat el principal escull, atès que continua essent la gran assignatura pendent al parlament després d’uns quants intents fracassats. De fet, Catalunya és l’única comunitat autònoma sense llei electoral pròpia i que es regeix pel sistema fixat per l’estatut del 1979, que havia de ser provisional, i per la LOREG, del 1985. Segons l’estatut del 2006, la llei electoral s’ha d’aprovar per majoria de dos terços de la cambra i això ha dificultat que reeixís. De tots els intents fracassats, el del 2015 és el que va anar més enllà.